Sulfat de magnesi o sulfat de manganès?

Mg o Mn? Magnesi o manganès? A primer cop d’ull aquestes dues paraules poden semblar força similars. Per a algú poc entès en química, és clar. En realitat, el magnesi és un alcalinoterri, mentre que el manganès és un metall de transició; de manera que les seves propietats seran molt diferents. És a dir, que el sulfat de magnesi no té les mateixes propietats que el sulfat de manganès. Confondre’ls pot comportar greus conseqüències.

I això és precisament el que ha passat al laboratori farmacèutic Genox Pharma de Lliçà de Munt. Aquesta empresa hauria transmès a una farmàcia de Barcelona un bidó de 10 quilograms de sulfat de manganès etiquetat erròniament com a sulfat de magnesi. El sulfat de magnesi va ser recomanat com a laxant i reforçant ossi. Però la ingesta de sulfat de manganès en dosis elevades pot provocar irritació de les mucoses de la boca, la faringe i l’esòfag i també trastorns gastrointestinals

Això ha provocat la intoxicació de més d’una dotzena de persones, una de les quals ha mort. Continuen ingressades dues persones que es van intoxicar amb aquesta substància, però que totes dues s’estan recuperant favorablement.

Els mossos d’esquadra han detingut l’administrador d’aquest laboratori, i se li imputen càrrecs de delicte contra la sanitat pública, d’homicidi imprudent i de lesions imprudents.

EN TERMES CIENTÍFICS, SI US PLAU

 

En aquest article es presenta la controvèrsia generada al voltant del tema de l’escalfament global.

David Whitehouse, doctor en astrofísica i antic redactor científic de la BBC News Online, va publicar a finals de l’any passat al New Statesman un article preguntant-se si s’havia parat l’escalfament global. La conclusió de l’article és que, tot i que probablement l’escalfament global no s’ha aturat, hi ha una dada molt important: des del 2001 la temperatura global no ha augmentat. Això suposaria una millor respecte el gran escalfament que hi va haver a les dècades dels vuitanta i noranta.

Com a contrapartida, des del mateix New Statesman, Mark Lynas (columnista de la revista expert en temes ambientals) va escriure’n una rèplica, argumentant que no es pot confondre la tendència durant un determinat any, o una dècada amb l’evolució a llarg termini. L’atmosfera terrestre és un sistema complex amb una gran variabilitat interanual, de manera que el fenomen de l’escalfament global només pot estudiar-se en períodes temporals llargs.

Amb tot això, es conclou que cal un desenvolupament de la cultura científica, perquè aquesta problemàtica s’està portant més enllà del llindar de la ciència. Cert és que és necessària una política mediambiental que contribueixi a la millora (o, si més no, al “no empitjorament”) d’aquest fet, però no pas donar-li l’ús demagògic que se li ha estat atribuint. Cal una major capacitat per al judici racional, segons les teories sotmeses al contrast empíric dels fets. La sequera que s’ha viscut en els últims temps no es pot atribuir directament al canvi climàtic, sinó que és un fenomen puntual. Si persones de l’àmbit científic amb una forta importància sobre la societat, com ara els meteoròlegs, utilitzen aquests fets aïllats per fer “propaganda” de l’escalfament global, acaben desacreditant la ciència, perquè no hi ha cap prova científica que permeti relacionar directament l’actua sequera amb l’escalfament global.

(Comentari a l’article d’opinió de La Vanguardia, Dimecres 2 d’abril 2008; pàg 20)

Cap a un Congrés Científic!

En l’àmbit de la ciència, els congressos tenen una gran importància. N’hi ha de deiversos tipus: taules rodones (on hi ha un moderador, els ponents i, en algun cas, un relator); ponències llargues, on per participar-hi cal una invitació, i comunicacions curtes, ja siguin mitjançat la comunicació oral i per mitjà de pósters, on cal una passar avaluació prèvia per tal de poder-hi participar.

Aquesta avaluació prèvia es fa a partir d’un resum que els ponents envien a l’organització. Però, la pregunta és, com puc fer un BON RESUM per tal d’assegurar-me la participació al congrés en qüestió? Tenim dues opcions:

1.- Fer un escrit científic estàndard, que consta de:

_Introducció

_Ojectius clars i ben definits

_Metodologia a seguir

_Resultats (o resultats esperats) o pla de treball

_Conclusions, en el cas que n’hi hagi

_Bibliografia

2.- Text de caire més periodístic, que respongui a les 6 pregutnes clau:

_QUÈ?

_QUI?

_QUAN?

_COM?

_ON?

_PER QUÈ?