Sulfat de magnesi o sulfat de manganès?

Mg o Mn? Magnesi o manganès? A primer cop d’ull aquestes dues paraules poden semblar força similars. Per a algú poc entès en química, és clar. En realitat, el magnesi és un alcalinoterri, mentre que el manganès és un metall de transició; de manera que les seves propietats seran molt diferents. És a dir, que el sulfat de magnesi no té les mateixes propietats que el sulfat de manganès. Confondre’ls pot comportar greus conseqüències.

I això és precisament el que ha passat al laboratori farmacèutic Genox Pharma de Lliçà de Munt. Aquesta empresa hauria transmès a una farmàcia de Barcelona un bidó de 10 quilograms de sulfat de manganès etiquetat erròniament com a sulfat de magnesi. El sulfat de magnesi va ser recomanat com a laxant i reforçant ossi. Però la ingesta de sulfat de manganès en dosis elevades pot provocar irritació de les mucoses de la boca, la faringe i l’esòfag i també trastorns gastrointestinals

Això ha provocat la intoxicació de més d’una dotzena de persones, una de les quals ha mort. Continuen ingressades dues persones que es van intoxicar amb aquesta substància, però que totes dues s’estan recuperant favorablement.

Els mossos d’esquadra han detingut l’administrador d’aquest laboratori, i se li imputen càrrecs de delicte contra la sanitat pública, d’homicidi imprudent i de lesions imprudents.

EN TERMES CIENTÍFICS, SI US PLAU

 

En aquest article es presenta la controvèrsia generada al voltant del tema de l’escalfament global.

David Whitehouse, doctor en astrofísica i antic redactor científic de la BBC News Online, va publicar a finals de l’any passat al New Statesman un article preguntant-se si s’havia parat l’escalfament global. La conclusió de l’article és que, tot i que probablement l’escalfament global no s’ha aturat, hi ha una dada molt important: des del 2001 la temperatura global no ha augmentat. Això suposaria una millor respecte el gran escalfament que hi va haver a les dècades dels vuitanta i noranta.

Com a contrapartida, des del mateix New Statesman, Mark Lynas (columnista de la revista expert en temes ambientals) va escriure’n una rèplica, argumentant que no es pot confondre la tendència durant un determinat any, o una dècada amb l’evolució a llarg termini. L’atmosfera terrestre és un sistema complex amb una gran variabilitat interanual, de manera que el fenomen de l’escalfament global només pot estudiar-se en períodes temporals llargs.

Amb tot això, es conclou que cal un desenvolupament de la cultura científica, perquè aquesta problemàtica s’està portant més enllà del llindar de la ciència. Cert és que és necessària una política mediambiental que contribueixi a la millora (o, si més no, al “no empitjorament”) d’aquest fet, però no pas donar-li l’ús demagògic que se li ha estat atribuint. Cal una major capacitat per al judici racional, segons les teories sotmeses al contrast empíric dels fets. La sequera que s’ha viscut en els últims temps no es pot atribuir directament al canvi climàtic, sinó que és un fenomen puntual. Si persones de l’àmbit científic amb una forta importància sobre la societat, com ara els meteoròlegs, utilitzen aquests fets aïllats per fer “propaganda” de l’escalfament global, acaben desacreditant la ciència, perquè no hi ha cap prova científica que permeti relacionar directament l’actua sequera amb l’escalfament global.

(Comentari a l’article d’opinió de La Vanguardia, Dimecres 2 d’abril 2008; pàg 20)

Cap a un Congrés Científic!

En l’àmbit de la ciència, els congressos tenen una gran importància. N’hi ha de deiversos tipus: taules rodones (on hi ha un moderador, els ponents i, en algun cas, un relator); ponències llargues, on per participar-hi cal una invitació, i comunicacions curtes, ja siguin mitjançat la comunicació oral i per mitjà de pósters, on cal una passar avaluació prèvia per tal de poder-hi participar.

Aquesta avaluació prèvia es fa a partir d’un resum que els ponents envien a l’organització. Però, la pregunta és, com puc fer un BON RESUM per tal d’assegurar-me la participació al congrés en qüestió? Tenim dues opcions:

1.- Fer un escrit científic estàndard, que consta de:

_Introducció

_Ojectius clars i ben definits

_Metodologia a seguir

_Resultats (o resultats esperats) o pla de treball

_Conclusions, en el cas que n’hi hagi

_Bibliografia

2.- Text de caire més periodístic, que respongui a les 6 pregutnes clau:

_QUÈ?

_QUI?

_QUAN?

_COM?

_ON?

_PER QUÈ?

“Compra verd, estalvia verd”

Sota aquest lema ja s’han unit més de 150 empreses tecnològiques: l’electrònica de consum es volca en aparells i “mercat-tècnia” ecològica

Mòbils i portàtils carregant-se al sol. Bateries fetes amb glucosa. Televisors plans intel·ligents que estalvien el 50% de consum. inversions milionàries en desenvolupament i investiagió verda. Aquesta és la transformació d’una indústria que mou més de 110.000 milions d’euros a l’any a tot el món. La pròxima gran aposta de l’electrònica de consum? la TECNOLOGIA ECOLÒGICA.

Tot això ja és un fet que ha arribat a la “consciència verda” de la població, perquè dos de cada tres espanyols accepten pagar més per aparells tecnològics.

Algunes de les propostes més innovadores són bateries d’hidrogen, portàtils construïts amb bioplàstics derivats del blat de moro a més d’una iniciativa d’estalvi energètic promoguda per HP, Google, Leonovo i Dell entre d’altres.

Però, per què tant de furor per la tecnologia ecològica? La indústria de l’electrònica de consum juga a dues bandes. Primera, l’exigència de cada vegada més lleis a respectar el medi ambient. La UE és la més estricta, i obliga a reciclar aparells u eliminar desenes de productes contaminants en el procés de producció. Segona, el respecte al medi ambient ha creat un nou mercat encara per estrenar.

Tot i així, hi ha opinions de tots els gustos. Un dels productes més ecològics de la companyia Apple, el Macbook Air, ha rebut dures crítiques per les seves limtiades funcionalitats. Els aventatges? Carcassa d’alumini, absència de materials contaminants com el brom, PVC, mercuri i arseni. Els inconvenients? Procesador de 1.6GHz, poc espai d’emmagatzematge, un sol port USB i, sobretot, un preu base de 1.649 euros. La decisió està en mans dels consumidors!

Vols tenir l’atenció del teu públic? Prepara bé la presentació oral!

Tens una important presentació oral, però… ara sorgeixen els dubtes i et preguntes com fer-t’ho. Estaràs nerviós? Estaràs al nivell? Doncs aquí teniu algunes referències bàsiques per fer una BONA presentació oral. Perquè, al cap i a la fi, la preparació és la base de l’ÈXIT!

1. PLANTEJAR UNA ESTRATÈGIA:

En primer lloc cal analitzar detingudament la situació: el contingut (sobre què he de parlar? en quin grau de detall?), l’estil (faré servir un lleguatge gaire tècnic?li agradarà a l’audiència?) i l’estructura.

Evidentment, per tal de poder respondre totes aquestes preguntes, cal pensar sobre quin tipus d’audiència tindré. El problema es presenta quan hi trobem barrejats experts en el tema concret, alguns experts en l’àmbit general i d’altres que tenen pocs coneixements en l’àrea. Una possible solució? Preparar una introducció i unes conclusions senzilles i accessibles per a tot el públic, però una explicació central a nivell expert.

2. TRIAR UNA ESTRUCTURA APROPIADA:

Aquesta és una etapa clau, que cal que planifiqui bé, sobretot en funció del temps del que disposes per a la conferència.

Introducció:

Comença sempre dient alguna cosa que atregui l’atenció del teu públic, quelcom que els sembli rellevant. És important que estableixis contacte amb l’audiència des del primer moment, que t’esntenguin, i que despertis credibilitat.

És en aquest punt quan has d’introduir el teu missatge principal i citar les idees més importants de les que parlaràs (com si féssis un índex, així la gent es farà una idea més clara sobre el que tracta la teva conferència, i tu demostraràs estar seguint una estructura ordenada)

Cos o explicació principal:

Han de quedar clars els principals punts de la teva exposició, però tingues en compte que tens un temps determinat i no et pots allargar massa en l’explicació: podries perdre l’atenció dels oïents. Així que tria un màxim de 5 ideea clau, que són les que desenvoluparàs. Ajusta el grau de detalls als coneixements de l’audiència i a les seves necessitats. Vés seguint tots aquests passos tal i com has indicat prèviament a l’índex.

Conclusió:

És el moment de recapitular sobre el tema principal de la presentació. En el cas científic, parla també tant de les limitacions com del futur de la recerca.

 3. CREA MATERIAL DE SUPORT VISUAL:

Són de gran ajuda a l’hora de clarificar l’estructura i emfatitzar les idees més importants, a més de mantenir l’interest del públic. Per dissenyar-los, titula’ls correctament, utilitza el mínim de color i evita els efectes especials que distreuen el públic. Assegura’t de l’equipament de la sala i revisa’l amb anterioritat. Prepara alguna alternativa pel cas que fallés

Pots utilitzar transparències (són fàcils de fer i econòmiques, però tenir el projector al mig de la sala pot interferir, i donen una imatge poc moderna), projeccions des de l’ordinador (fàcils de fer i econòmiques, les pots canviar a l’últim moment i són dinàmiques i en colors, però per tal que es vegin bé cal abaixar els llums de la sala) i pòsters.

Per dissenyar-los, titula’ls correctament, utilitza el mínim de color i evita els efectes especials que distreguin el públic. Assegura’t de l’equipament de la sala i revisa’l amb anterioritat. Prepara alguna alternativa pel cas que fallés. Evita bloquejar el cap de visió de la’udiència i mira’ls a ells, no a la pantalla. Tot aquest material és molt útil, però no oblidis que això és només de SUPORT i ets TU qui presenta l’exposició!

4. MENTRE FAS LA PRESENTACIÓ:

El teu to de veu ha se sonar natural i conversacional, fluïd i segur. mou-te, fes servir l’espai, gesticula, sigues expressiu i estableix contacte visual.

5. TORN DE PREGUNTES:

Un cop hagis acabat l’exposició, hi haurà el torn de preguntes. Per això cal que pensis en les possibles preguntes que et poden fer i en preparis una resposta. Quan et preguntis, estigues atent a TOTA la pregunta, pren-te un temps per pensar i, si no en saps la resposta, sigues honest amb el teus coneixements. Evita diàlegs amb una persona, i procura saber manejar les preguntes inapropiades ràpid i amb tacte.

Apa doncs, ara que ja tens totes les eines per fer-ho amb èxit, t’animes? Nosaltres sí!

“SOCIAL SOFTWARE” EN LA QUÍMICA

Cada vegada més, els professors busquen nous mètodes de presentació que atreguin als alumnes, alhora que facin un ús més eficient del seu propi temps. Una solució a aquestes qüestions és el “software social”. Però tot això repercuteix en un increment de la feina personal de cada professor.

Els podcasts, vodcasts, RSS (“really simple syndication”), blogs i wikis no són només petites eines tecnològiques, sinó que poden renovar les idees tradicionals de la recerca química i l’educació.

Els podcasts i els vodcasts són fitxers d’àudio i vídeo respectivament, que poden descarregar-se de la web i ser reproduïts en qualsevol moment en un ordinador o aparell de reproducció audiovisual digital, com ara iPods. Això és un gran avantatge, perquè pots resoldre qualsevol dubte des de casa tornant a sentir una classe, o recuperar la informació del dia que no has pogut assistir-hi. Però el problema que poden presentar és que, com que és material al qual es pot accedir fora de l’aula, provoqui un descens de l’assistència a classe. Per això alguns professors s’han hagut d’empescar noves idees per atreure els alumnes, com ara la realització a les hores de classe “d’exercicis sorpresa” puntuables.

Parlant des de la pròpia experiència puc dir que no hi ha cap manera millor d’aprendre que assistint a classe i prenent uns bons apunts. Però no n’hi ha prou amb això: cal revisar i completar tota aquesta informació ja sigui amb llibres o altre material. I és aquí on hi entren, segons el meu entendre, les eines del “software social”.  Un cop l’alumne arriba a casa, té l’oportunitat d’aprofundir en els temes tractats durant el dia a classe, de revisar aquells punts concrets que no li han quedat clars, i de comprovar les solucions d’aquells exercicis que no ha sabut resoldre. Però cal un elevat grau de responsabilitat de l’alumne per usar correctament tot aquest material i evitar allò que els professors temen: la no assistència a classe. Tal com es comenta a l’article, la qualitat de les gravacions no té res a veure amb la de la classe en sí, per tant l’assistència és important. Malgrat tot, considero que si un alumne té prou capacitat per ser “autodidacte” i aconsegueix assolir les competències exigides usant només les noves eines, hauria de tenir l’oportunitat de fer-ho sense cap mena de ressentiment per part dels professors: el que realment és important és aprendre!

OPEN SOURCE SCIENCE

El fet de crear un programa de col·laboració en recerca “on-line” pot afavorir molt a la investigació, donant peu als científics a informar-se sobre el que realitzen altres grups de recerca i a col·laborar entre ells. Per exemple, poden tenir l’oportunitat de desenvolupar junts cures per a malalties tropicals.

Aquest és un tema conflictiu, ja que per a les grans companyies farmacèutiques aquest no és un assumpte prioritari, perquè els pacients que necessiten aquests medicaments no tenen els recursos per finançar els medicaments patentats. El grup “Químics sense fronteres” ha estat creat recentment per “ajudar el món a través de la química”, amb medicaments assequibles i tecnologies sostenibles.

La creació de webs on es puguin publicar dades i comentar-les possibilitaria la disponibilitat gratuïta dels components del medicament, sense haver de patentar. Qualsevol invenció que es trobi en el domini públic, no es pot patentar. Això faria que els participants no obtinguessin cap remuneració.

Però copiar i distribuir textos d’invents trenca les normes del “copyright” . hi ha llicències que permeten “distribuir, copiar, fer-ne treballs derivats i fins i tot fer-ne ús comercial sempre i quan s’utilitzi de manera correcta”. Personalment, considero que Internet és una eina molt potent, que pot arribar a ser tan beneficiosa com perjudicial, depèn de l’ús que en facin els usuaris. El problema és que és molt difícil de controlar, i tractant-se de temes tan seriosos com ho són els medicaments i la salut, podria ser perillós.

Tot i això, si ens centrem en el tema purament científic, cal admetre que seria una molt bona manera d’accelerar la ciència, perquè les discussions “on-line” permeten una resposta immediata. Això faria aprendre a la comunitat científica dels errors experimentals, cosa que es perd en les publicacions estàndards.

Probablement els científics que vulguin un gran reconeixement i potencial comercial no vulguin prendre part d’aquesta nova idea. Però podria ser molt útil en casos on ja s’ha publicat la síntesi total d’un producte, però cal optimitzar-la (com que el compost ja està creat, hi ha menys competència).

Qui diu que la química no és popular?

En els dos últims anys, s’ha pogut detectar un increment dramàtic de l’interès per la química a tot Anglaterra, segons afirma la  Royal Society of Chemistry (RSC), gràcies a l’escurçament de la distància entre l’escola pública i la privada per part del govern anglès, que ha incrementat els fons destinats a les primeres.

Un clar exemple d’aquest fet és Haileybury, on 14 de 35 alumnes a partir de sisè curs han decidit cursar aquesta assignatura a l’universitat. Això demostra que amb un bon equipament i professorat encoratjat, es pot fer de la ciència una assignatura de prestigi. Aquesta setmana, la Royal Society of Chemistry, ha felicitat aquesta escola, que ha anunciat un rècord en el nombre d’alumnes que estudiaran aquesta carrera.

Segons el cap del departament de química d’aquesta escola, hi ha moltes habilitats que ha de tenir un bon químic: matemàtiques, habilitats manuals, imaginació i escriptura correcta. Afirma que, com que és gairebé impossible veure un àtom, cal que el químic sigui capaç de visualitzar-lo en ment. I és justament per això que no es pot estudiar simplement dels llibres, sinó que cal que sigui ben ensenyada, amb treballs pràctics.

La RSC està fent una campanya per aconseguir més fons per a la ciència a la Gran Bretanya, sobretot per tal de tenir bons laboratoris. A més, juntament amb la GSK (companyia farmacèutica), han consolidat aquest any un projecte pel qual professors no especialitzats en la matèria (com ara professors de biologia) puguin ensenyar química a un “alt estàndard”.

Així doncs, s’està treballant dur, no només per obtenir fons per a les escoles i universitats, sinó també per la realitat que aquest país necessita més joves científics químics per poder competir en el panorama internacional en temes de tanta importància com el canvi climàtic, la sostenibilitat o l’energia.

Sense bateria al mòbil? Sortiu a caminar!

Quan una persona camina, pot produir l’energia suficient per alimentar 10 telèfons mòbils. No calen grans esforços: no fa falta córrer, però això sí, cal posar-se un aparell especial als genolls com aquest de la fotografia. Moltes vegades portem més d’una bateria a sobre: càmera de fotos, reproductor de música, portàtil… per tant aquesta pot ser una opció molt interessant. Tot i que no és necessari un esforç físic elevat, si s’accelra el ritme es poden aconseguir xifres realment sorprenents: amb només un minuts aconseguiríem la càrrega per parlar mitra hora. A més, el prototip pesa només 1.6 Kg, per tant un model comercial estaria al voltant d’un Kg de massa. Pel que fa al funcionament, el generador només pren energia al final de cada passa, quan els músculs contenen l’impuls del genoll, com s’indica a l’esquema.L’aplicació als telèfons mòbils potser no seria la més utilitzada, però ja s’està pensant en fer.ne ús militar, en sistemes GPS, en càmeres de fotos o fins i tot en pròtesis.

Què és un “wiki”?

Es tracta d’un software que permet fàcilment als usuaris crear, editar i crear enllaços a pàgines web. Sovint s’utilitzen per crear webs col·lavoratives i comunitàries.Els wikis s’estan instal·lant per empreses per aportar Intranets asequibles i eficients. Ward Cunningham va ser qui va desenvolupar el primer wiki (wikiwikiweb) i el va descriure com “la base de dades virtual més senzilla que pot funcionar”.La paraula wiki sorgeix del Hawaià, i significa “ràpid”.Per tal de crear un wiki, ho podem fer des de webs molt diverses, com ara wikispaces.org, wikidot.com, communitywiki.org/odd, entre d’altes.